LA TURNICITAT COM UN FACTOR DE RISC LABORAL (Primera part)
José Manuel Álvarez Gómez. Metge Ayuntament Valencia (Bombers).
El reconeixement dels treballadors a la protecció de la seua salut dins l’àmbit laboral, plasmat concretament a la Llei de Prevenció de Riscs Laborals, ens duu a la necessitat d’efectuar la valoració dels factors de risc en cada lloc de treball.
Independentment de l’anàlisi de tasques que comporta la determinació dels factors e risc més comuns en la professió de bomber, com ara l’exposició a la temperatura, a productes químics i biològics, els problemes derivats de la utilització de determinades eines de treball, etc., existeixen uns condicionants característics de la pròpia naturalesa del treball que poden tenir una influència significativa en la generació de riscs per a la seguretat i la salut del treballador.
Pel que fa als condicionants que podrien enquadrar-se sota l’epígraf genèric d’ “Organització del treball”, anem a trobar-nos amb la turnicitat o la nocturnitat, i l’objecte d’aquesta comunicació és analitzar si la turnicitat o nocturnitat es poden considerar-se com un factor de risc laboral y, en aqueix cas, quines mesures preventives podem adoptar per minimitzar el risc o suprimir-lo.
Per poder afirmar que la turnicitat és un factor de risc laboral, cal que estudiem en primer lloc la pròpia fisiologia de l’ésser humà.
L’ésser humà, és un organisme que funciona segons uns ritmes biològics, l’anomenat cicle circadià, pel qual canvien certs processos fisiològics. Així existeix un ritme cardíac, uns canvis en la temperatura corporal, en la tensió arterial, en el consum d’oxigen, en la mobilitat gàstrica, en la freqüència respiratòria, en el to muscular. En general, podem dir que el cos humà està programat en períodes d’activitat o vigília o de son i descans.
Aquests períodes bàsicament coincideixen amb l’activitat diürna i el descans nocturn.
El fet que ens plantegem és constatar si l’organisme es pot adaptar al canvi o si, pel contrari, forçar aquest canvi genera, a curt o a llarg termini, una disfunció i, per tant, un problema de salut per al treballador nocturn o a torns, perquè qualsevol dels sistemes de rotació implica que considerem per igual el possible risc que genera.
ETIOPATOGÈNIA
No són molts els estudis realitzats per investigar si la turnicitat ha de considerar-se com un factor de risc laboral. Ens trobem també amb la dificultat que suposa el trasllat d’uns resultats obtinguts en un determinat estudi a la totalitat de la població treballadora, fins i tot encara que es trobés una major prevalència de determinades malalties en certs col·lectius. Trobar la relació causa – efecte amb absoluta fermesa, resulta pràcticament impossible, debut a una sèrie de relacions multicasuals que poden esbiaixar els resultats.
Sí que podem realitzar primerament una revisió bibliogràfica dels treballs realitzats fins el moment present, començant amb Pierre Caramizan.
Pierre Caramizan, de la Universitat de París, que argumenta amb la frase “anar amb el peu canviat” la font dels possibles desajustaments en la salut del treballador. Però no podem generalitzar la presència de patologia en tots els treballadors nocturns. Hem de considerar altres factors, que hom anomenen “variables presents” i que podem resumir en quatre apartats.
· Característiques individuals (idiosincràsia, edat, sexe)
· Càrrega de treball
· Condicions ambientals
· Circumstàncies familiars
a) Característiques individuals
En el primer apartat hem d’assenyalar els treballs d’Härma el 1993, que ens parla de tolerància al treball nocturn segons la seua tendència matutina o vespertina, classificant als individus mitjançant la realització de qüestionaris o mesurant la temperatura corporal (Horne i Ostberg 1976).
Els individus “alosa” s’alcen abans i es giten més prompte i els individus “mussol” s’alcen més tard i es giten també més tard.
Serien els individus “alosa” més proclius a realitzar torns matutins i els individus “mussol” ho serien a realitzar-los nocturns.
D’una altra banda, altres autors determinen (Costa i Cols 1989), que sols un 5% de la població són individus classificables com alosa o mussol purs, sent per tant aqueix condicionant de poca importància pel que fa a la població en general.
L’edat sí que sembla que puga influir en l’aparició d’efectes adversos perquè, amb els any, resulta cada vegada més difícil conciliar la son durant el dia, sent el grup crític d’edat, la compresa entre 40 – 50 anys (Foret i Cols 1981, Foret 1983). L’adaptació dels cicles circadians és més lenta en els treballadors d’edat més avançada que en els joves (Härm 1990, Matsumoto i Morita 1987).
El sexe i l’embaràs són dues variables que no s’han estudiat en profunditat. El 1987 es realitzà un estudi (Rutenfranz i Cols) de la literatura existent, arribant a la conclusió que els ritmes cardíacs d’homes i dones reaccionen de la mateixa manera en relació amb el treball nocturn.
No obstant això, la nostra legislació (LPRL – 95), arreplega en el seu article 26 la prohibició a les gestants de realitzar treballs per torns o nocturns.
b) Càrrega de treball
És evident que, a l’hora de comparar estudis dels quals puguem extraure una conclusió concreta, cal considerar la càrrega de treball com un element important en la gènesi tant de l’accident com de la patologia deguda al treball.
No realitza el mateix tipus de treball l’obrer d’una empresa de muntatge en cadena que un treballador del sector públic, i dintre d’aquest sector, tampoc és comparable el treball nocturn entre diferents col·lectius.
Seria difícil estandarditzar el treball del bomber, ni tan sols entre Cossos de Bombers de diferents institucions, sinó dins del mateix Cos, perquè existeixen diverses tasques amb diferents càrrecs de treball i tampoc podem ser aliens a que cada “eixida” requereix un condicionament diferent. No és la mateixa càrrega de treball una desincarceració o un incendi, ni és el mateix un incendi forestal, que un d’industrial o un d’urbà.
Comptar amb un instrument que ens pogués mesurar la quantitat de càrrega de treball amb dades fiables sobre el nivell de rendiment de cadascú dels treballadors que integren un Cos de Bombers és pràcticament impossible.
En Bombers, podem concloure que la jornada nocturna es diferencia de la matinal en el tema de realització de simulacres, maniobres, manteniment de l’activitat física o formació, sent la resta de la jornada la permanència en alerta a l’espera del requeriment del servei.
Per tant, parlar d’un patró mitjà de càrrega de treball, en relació amb el temps de permanència en alerta sols podria establir-se comptant amb programes informàtics que mesuraren no sols la permanència efectiva en el servei, sinó cadascuna de les tasques que realitza cada un dels membres de la dotació, tasca la qual pense que és summament àrdua.
c) Condicions ambientals
Les condicions ambientals que ens trobem en els diferents estudis realitzats no son superposables al treball del bomber en el qual podem mesurar: temperatura lluminositat, vibracions, concentracions o ambients tòxics, però per la pròpia naturalesa del treball no podem eliminar ni modificar, sols podem actuar amb la utilització d’equips de protecció individual per protegir al treballador front al risc.
Podem concloure que les condicions ambientals dependran més del tipus d’actuació: alarma, protecció, incendi, esfondrament, etc., que de l’hora en la qual es produeix l’esdeveniment, encara que la disminució de la lluminositat en un cert tipus de serveis sí que es podria pal·liar amb la utilització d’equips electrògens, com ara en esfondraments, al lloc del sinistre.
No podria afirmar que aquesta “variable present” puga influir en la gènesi del problema de salut a causa del treball nocturn.
d) Circumstàncies familiars
Les circumstàncies familiars poden incidir en el treball a torns condicionant la possibilitat de que es veja obligat a sol·licitar majoritàriament el torn nocturn de treball (Barton i Cols 1993), però en els epígrafs destinats a conseqüències del treball a torns, veurem més endavant com influeix en la vida de relació del treballador.
Com a conclusió d’aquest primer apartat etiogènic, podem afirmar que les alteracions que poden presentar-se en els treballadors nocturns o a temps rodat són difícils d’observar en una població laboral, per tres raons fonamentals (Ramon Úbeda 1989. Centre Nacional de Condicions de Treball).
· Autoselecció del treballador, és a dir, existeixen treballadors no es veuen adaptats al treball per torns i s’hi autoexclouen.
· Selecció mèdica d’aptitud, on s’exclouen de treballadors amb patologies susceptibles d’empitjorar amb el treball a torns.
· No existeixen controls de salut després de la jubilació amb la qual cosa s’impedeix determinar si ha existit patologia deguda al treball nocturn o a torns.
EFECTES DEL TREBALL A TORNS SOBRE LA SALUT
En la revisió bibliogràfica realitzada sobre el tema, ens trobem amb els primers treballs publicats l’any 1949 per Thiis Evenson, fins als realitzats per Hickey i Reist al 1997.
Seria molt llarg enumerar-los tots i cadascú d’ells, però vull destacar els realitzats a la Universitat de Nottingham el 1982 per Cartel i Cortett, sota els auspicis de la Fundació Europea per a la millora de les condicions de treball.
La majoria dels treballs en major o menor mesura venen a coincidir en que els efectes del treball a torns sobre el treballador poden produir les següents alteracions:
a) Somàtics o fisiològics
· Augment en la prevalència de determinades malalties.
· Gastrointestinals
· Cardio-vasculars
· Neurològiques
b) Psicològiques
· Fatiga
· Ansietat
· Trastorns del son
c) Alteracions de la vida de relació
d) Efectes sobre la pròpia activitat laboral
e) Minva del rendiment
f) Possible augment d’accident
Les alteracions gastrointestinals que pot provocar el treball nocturn venen provocats fonamentalment per l’alteració en la seqüència de menjades i la mobilitat gàstrica, que es regeix per cicles. És indubtable que en les causes dels síndromes gastrointestinals són múltiples i complexos, però ens trobem a la literatura amb treballs en els quals coincideixen en assegurar que la nocturnitat provoca que l’úlcera pèptica siga dues vegades més freqüent (Thiis Evensen 1980), i els treballs d’Aanonsen 1964 i Agerbech 1980, que constaten la presència elevada 2-3 vegades, comparant amb el personal que no realitzava torn, i una disminució significativa dels problemes pèptics una vegada van abandonar el servei nocturn.
Costa i Cols 1981, van calcular el període de temps entre l’inici de l’aparició de trastorns gastrointestinals en personal amb diferents horaris, i van trobar menors intervals mitjans (4,7 anys) en els treballadors de torns que entre els fixos de matí (12,6 anys).
Costa afirma que cal considerar el treball en torns com un factor de risc en la gènesi de trastorns gastrointestinals, en especial en l’aparició de l’úlcera pèptica.
Pel que fa als trastorns cardio-vasculars, hem de considerar l’existència de factors de risc cardio-vascular, que poden veure’s influenciats pel treball a torns. El tabaquisme, els antecedents familiars poden sumar-se al fet de realitzar treballs a torns. Waterhams 1992 descarta la possibilitat de negar la relació existent, afirmada pels estudis d’Herrinston 1978.
Els trastorns neurològics són més discutits als treballs fins ara realitzats (Waterhams 1981, Costa 1996), i sols parlen de tendència al malestar general (ansietat i tendències depressives).
Sí que existeixen estudis que vaig englobar en l’aspecte de factors psicològics i de la vida de relació, que ens demostren l’evidència de la presentació d’alteracions clares.
Els treballs de Mott i Cols de 1965, els de l’Institut de Medicina Ocupacional de la Universitat de Verona de 1997, els de 1994 de la Universitat de Birmingham i altres que englobaré en els aspectes de factors psicològics i de la vida de relació, ens demostren l’evidència d’alteracions clares en dos aspectes fonamentals:
1.- Alteracions del son, per amputació crònica de la fase REM, que comporten símptomes aguts de cansament o fatiga i manca de motivació, que podríem dir que aboquen a trastorns d’ansietat i/o depressió.
L’etiologia d’aquests trastorns es deuen a la qualitat del son que gaudeixen durant el dia o l’absència de descans després de la jornada laboral per altres ocupacions socials o de qualsevol altra naturalesa.
2.- Vida social o de relació, supeditada al treball. S’ha d’adaptar la família al treballador en una societat programada per funcionar de dia i descansar de nit.
Les obligacions familiars poden generar conflictes i problemes de convivència familiar. Fins i tot als estudis de Mosen de 1981 i de Dickman de 1981 s’assevera que si els dos progenitors realitzen el treball a torns, pot veure’s afectat el rendiment escolar dels fills.
És evident que aquestes disfuncions familiars que arriben fins i tot a no apreciar les jornades de descans com festius, poden culminar en problemes de trencaments de parelles.
Tornant a la frase del Dr. Pierre Cazamian “anar amb el peu canviat”, podria resumir-se que el treball a torns estable, no és sols una forma de treball, sinó una forma de vida en la qual, l’adaptació o no a aquesta forma de vida determinarà la presència de patologia psíquica o d’alteració de la qualitat de vida de la relació.
Hom apunta, per últim, com efectes de la turnicitat en la pròpia activitat laboral, la possibilitat d’una disminució i el possible augment de l’accidentabilitat.
Sobre la disminució de la producció, encara que existeixen alguns treballs sobre el tema, no vull entrar a comentar-los, perquè en els Cossos de Bombers, no podem parlar de producció sinó de servei a la societat. Podríem, en tot cas, parlar de qualitat en el servei, parlant de temps de resposta o duració del servei o d’altres variables que crec que no dec, en aquesta ponència, entrar a valorar. No existint literatura sobre la matèria o com a mínim, si existeix, no la conec.
Sobre el tema d’accidentabilitat, citaré les conclusions de l’informe Carter a les quals s’apunta que existeix una major tendència a presentar accidents en torn rotatiu que en torn fix, i que quant més prompte s’inicia el torn, més probabilitat d’accident.
No existeix però, unanimitat en la bibliografia consultada, en existir problemes de metodologia per comparar treballadors que realitzen diverses tasques i diferents càrregues de treball, la qual cosa impedeix homologar-los i traslladar-los a bombers.
Pel que fa a l’experiència personal, hem estudiat els següents paràmetres: en primer lloc, els accidents de treball amb relació a l’hora de la seua presentació els darrers tres anys.
En segon lloc, hem realitzat una revisió de 425 històries clíniques, comprovant les patologies que podrien enquadrar en trastorns digestius, més concretament: dispèpsies, colon irritable, gastroenteritis, digestions pesades, vòmits i qualsevol altra patologia digestiva no relacionada amb la mobilitat gàstrica, úlcera duodenal, pancreatitis, còlics biliars, etc.
En tercer lloc oferirem les dades obtingudes de les 178 enquestes realitzades voluntàriament del test de Golber, el qual realitza un “despistaje” de l’ansietat i de la depressió. Després del test, es realitza una entrevista personal als qui han donat positiu per adoptar les mesures adients pel que fa al tractament en cas de l’ansietat o la realització del test de Hamilton per a la depressió, instaurant o derivant a especialistes, segons el cas, si els resultats són positius. Junt a la realització del test de Golberg es pregunta si han tingut trastorns del son i si existeix sensació subjectiva d’estrès laboral o d’insatisfacció laboral.
Cal realitzar una descripció de la població treballadora de la Subàrea dels Serveis de Bombers, de Prevenció d’Incendis i de Protecció Civil, on presten servei 425 treballadors, 55 dels quals realitzen la jornada funcionarial de torn de matí i 370 treballen a torns. El torn, actualment està compost per cinc Seccions amb un horari de rotació de 12 hores de matí, 12 hores de nit a l’endemà i 24 hores en dissabtes i diumenges.
|
|
Els resultats són els següents:
1.- Accidents de treball
· 06 h. Þ 08 h. 13% (hora que coincideix amb el canvi de torn matinal)
· 08 h. Þ 15 h. 47%
· 15 h. Þ 18 h. 22% (hora que coincideix amb el canvi de torn vespertí)
· 19 h. Þ 06 h. 18%
Veiem que existeix un pic en jornada matinal i altres dos pics a les hores que coincideixen amb el principi i el final de la jornada laboral, precisament quan es realitzen les tasques de revisió de vehicles (canvis de guàrdia).
És en aquestes tasques de revisió on ens trobem amb el major nombre d’accidents, seguint-ne en nombre els exercicis físics.
No trobem per tant relació causa/efecte d’hora nocturna/augment d’accidents i si que el trobem en canvi de torn/augment d’accidents.
2.- Trastorns gastrointestinals
En la revisió de les 425 històries clíniques ens trobem amb 195 casos que es poden considerar positius en alguns dels punts enumerats com a trastorns de la mobilitat o patologia de base, la qual cosa suposa un 45,88% de positiu, molt superior als estudis de prevalència d’aquest tipus de patologies, que es situen entre un 15-30% de la població general.
Per trams d’edats, ens trobem amb els següents resultats:
· De 18 anys a 29 anys 3
· De 30 “ “ 39 “ 44
· De 40 “ “ 49 “ 102
· De 50 “ “ 65 “ 46
Veiem que el pic de freqüència ens el trobem en allò que apuntava com edat crítica (40-50 anys) i que sí que trobem una diferència percentual entre els treballadors a torns, que suposen quasi un 50% i el personal de torn matutí, que suposa un 27,27%, coincidint els resultats obtinguts amb aquells estudis que ens seleccionen la nocturnitat/turnicitat amb l’augment de prevalència d’aquest tipus de trastorns en la població treballadora.
El nombre d’ILT per causes digestives al llarg del passat any van ser 12, per la qual cosa podem concloure que els trastorns digestius en general no han sigut invalidants, perquè només un 6,1% dels problemes detectats i relatats en el programa de vigilància de salut han requerit baixa laboral.
BIBLIOGRAFIA
· Llei de Riscs Laborals. 1995
· Estatut dels Treballadors (art. 34, 26, 41 i 6.2)
· Conveni OIT núm.: 171 i Recomanació 178
· Ayuso Gutiérrez J. L., La depressió des de la perspectiva psicobiològica. Ed. Jarpyo 1987.
· Duch Campodarbe F. R., Recursos psicomètrics utilitzables en atenció primària. Ed. Novartis 1999.
· Fernàndez Rodríguez L. J., Aspectes bàsics de salut mental en atenció primària. Ed. Trotta 1999.
· Vàzquz-Barquero J. L., Psiquiatria en atenció primària. Ed Grup Àula Mèdica. 1998
· López-Ibor J. J., DSM –IV en atenció primària. Ed. Masson 1997.
· Kaplan H. I., Psiquiatria clínica 2a edició. Ed. Waverly Hispànica. 1996.
· Auso Gutiérrez J. L., Concepte i classificació. Aspectes epidemiològics i significat socioeconòmic de la depressió. Revista de Salut Rural núm.: 3, 1a quinzena de març de 1999.
· Estudi Harrington. 1978
· Estudi Fundació Europea de Seguretat. Dr. Pierre Cazamiem.
· Guia Sindical de Salut Laboral CCOO núm.: 15 Dr. Boix
· Informe sindical del Departament de Salut Laboral UGT sobre treball a torns.