III.- ESCALA D’ANSIETAT I DEPRESSIÓ
La prevalència de trastorns psicopatològic en Atenció Primària es situa al voltant del 20-30%. No obstant això, malgrat ser molt freqüents, més de la meitat dels casos no són diagnosticats i tractats correctament, degut a la freqüent presentació clínica atípica especialment en les queixes somàtiques, entre d’altres factors. Si, a més a més, tenim en compte que el metge d’Atenció Primària disposa d’un temps limitat en la consulta, s’entén la necessitat de disposar de qüestionaris de detecció breus i senzills, apropiats per a la seua utilització en aquest mitjà.
L’escala de depressió i ansietat de Goldberg (EADAG) fou concebuda per permetre la detecció dels dos trastorns psicopatològics més freqüents en Atenció Primària: l’ansietat i la depressió. És un instrument senzill, breu i de fàcil maneig, apropiat per ser administrat pel metge d’Assistència Primària. Pot servir de guia de l’entrevista, encara que sense substituir a la història clínica, així com un indicador de la prevalència i de la gravetat i evolució dels avantdits trastorns. La versió castellana ha demostrat la seua fiabilitat i validesa en l’àmbit de l’Atenció Primària i té una sensibilitat (83,1%), especificitat (81,8%) i un valor predictiu positiu (95,3%) adequats.
|
|
INSTRUCCIONS PER A LA SEUA ADMINISTRACIÓ
* L’administració d’aquestes escales no substitueix l’arreplegada de la història clínica. Donat que el seu valor predictiu positiu és alt, si el test és positiu existeix una alta probabilitat de patir ansietat i depressió. La probabilitat és tant major com major és el nombre de respostes positives.
* La prova consta de dues subescales: una per a la detecció de l’ansietat, i l’altra per a la detecció de la depressió. Ambdues escales tenen 9 preguntes, però les darreres 5 preguntes de cadascuna de les escales només es formulen si hi ha respostes positives a les 4 primeres preguntes, que hi són obligatòries.
* El metge ha de preguntar al pacient pels símptomes continguts a les escales, referits als 15 dies previs a la consulta , havent d’ignorar els símptomes que en el moment actual han deixat d’estar presents o la intensitat dels quals és lleu.
* Encara que poden existir altres símptomes, que cal explorar, la puntuació s’obtindrà únicament a partir dels esmentats a les escales.
* Encara que tots els ítems tenen la mateixa puntuació, segueixen un ordre de gravetat creixent, de forma que els darrers ítems de cada escala solen aparèixer en els pacients amb trastorns més greus.
RESULTATS:
Total enquestes . . . . 178
Positives . . . 48
Negatives . . . 130
Total positives . . 26,96%
Prevalència amb factors associats
Per sexe:
Positius: - Homes . . 48
- Dones . . 0
Negatius: - Homes . . 126
- Dones . . 4
Per grups funcionals:
Negatius . . 130 Grup D (100%)
Positius . . 44 Grup D
. . 2 Grup A
. . 2 Grup B
Grups d’edat
Positius fins 45 anys . . . 23
De 45 fins als 65 anys . 25
Negatius fins 45 anys . . . 70
De 45 fins als 65 anys . 64 -
Tractaments ansiolític/depressius previs a l’enquesta:
Tractament ansiolític . . 30
Tractament depressiu . . 1
Sense tractament . . . 17
Tractaments instaurats
Depressió . . . . 3
Ansiolític . . . . 10
 |
CONCLUSIÓ
No voldria realitzar una anàlisi subjectiva dels resultats obtinguts, que en alguns casos confirmen estudis publicats sobre el treball a torns, sobretot en aquells apartats referents als trastorns de l’aparell digestiu, perquè els judicis que pogués emetre per afirmar o negar que el treball a torns, concretament en el Cos de Bombers de València podrien ser tatxats e falta de rigor científic per no tenir en compte o estar esbiaixats per la metodologia utilitzada o per l’existència d’altres factors, que incideixen en l’etiologia de la patologia estudiada.
Sí que puc afirmar que el treball a torns o nocturn és un factor de risc que unit a altres factors individuals presents en l’individu pot causar l’alteració de la salut del treballador. Crec, basant-me en la revisió bibliogràfica i els treballs realitzats, que la principal causa per la qual es presenten alteracions en la salut ens ve donada per l’adaptació o inadaptació del treballador a l’organització del treball.
Organització del treball, que evidentment és sempre millorable seguint les recomanacions i convenis de l’OIT o les directrius de la CEE, aplicant-hi rigorosament la legislació espanyola (Estatut dels Treballadors i Llei de Prevenció de Riscs Laborals).
PREVENCIÓ DEL RISC
La Llei de Prevenció de Riscs Laborals, ordena avaluar els riscs inherents al treball i, una vegada avaluats, eliminar-los o pal·liar les seues conseqüències. És evident que eliminar el torn o treball a torns als serveis de seguretat ciutadana, és pràcticament impossible, per la qual cosa, l’acció preventiva va encaminada a pal·liar-hi les conseqüències; per aconseguir això hem de conscienciar no sols l’empresa, que segons la Llei és la responsable última de la prevenció, sinó al treballador, que ha de pensar que no pot vendre la seua salut per diners.
El conveni 171 de l’OIT ens proposa tres solucions al seu article 10:
* Participació dels treballs en l’organització dels seus torns.
* Intentar acords sobre les hores de les menjades i relleu dels torns, en funció de les preferències i necessitats i les circumstàncies dels treballadors.
* Disminuir el personal en torns nocturns, realitzant estudi de necessitats.
La recomanació de l’OIT núm.: 178, també advoca per mesures per a la reducció de la jornada laboral, adaptació del personal segons les seues característiques individuals, millorar els serveis socials de l’empresa, sobretot en l’assistència sanitària, establiment d’un temps límit per treballar en torns, i establir un coeficient reductor de jubilació per als qui haguéssen treballat a torns (per exemple, un coeficient reductor de 0,25 anys per any treballat a torns).
L’Estatut dels Treballadors (RD 1-1995), al seu article 36 decreta taxativament dos aspectes que crec que són fonamentals:
1r) Que els treballadors a torns han de gaudir en “tot” moment d’un nivell de protecció en matèria de salut i seguretat adaptat a la naturalesa del seu treball, equivalents als restants treballadors de l’empresa.
2n) L’empresari garantirà a aquests treballadors que disposen d’una avaluació de salut abans de la seua incorporació a un treball a torns o nocturn, i aquells treballadors als quals se’ls reconeguen problemes de salut lligats al fet del seu treball nocturn, tindran dret a ser destinats a un lloc de treball diürn que existisca en l’empresa i per al qual siguen professionalment aptes.
La Llei de PRL-95 en el seu article 4, defineix com a condició de treball, qualsevol característica del mateix que puga tenir influència significativa en la generació de riscs per a la seguretat i la salut del treballador, restant inclòs en aquesta definició i en l’organització del treball, el fet del treball nocturn o a torns rodats.
La prevenció també s’ha de basar tal i com indica la legislació i els convenis internacionals, en la vigilància de la salut dels treballadors, la realització dels reconeixements mèdics rigorosos en les aptituds de l’aspirant, incloent-hi aquelles patologies que s’han demostrat, en les quals poden incidir negativament el treball a torn o nocturn.
El protocol dels reconeixements considere que ha de ser el següent:
- Reconeixements previs
- Anamnèsia
- Antecedents personals i laborals
- Exploració física
- Enquesta mental
- Factors predictors d’intolerància a torns
- Assignació del torn en funció de les aptituds personals, edat, rutina del son i vida social
- Reconeixements d’adaptació
- Com a mínim als sis mesos del reconeixement previ
- Investigació de l’aparició de factors d’intolerància o:
· Alteracions del son
· Trastorns de l’apetit
· Diabetis
· Epilèpsia
· Psicopaties
- Reconeixements especials
- Com a mínim cada any
- Estudi de patologia intercurrent o d’inadaptació
- Anamnèsis
- Exploració física
- Enquesta mental
Cal incidir en la patologia que desaconsella el treball a torns especialment en:
- Història de trastorns gastro-duodenals, úlcera recurrent, colon irritable
- Diabetis melitus insulino-dependent
- Tisotoxicosis
- Malaltia coronària, angina inestable, IAM
- Narcolèpsia o pertorbacions cròniques del son
- Epilèpsia
- Trastorns psiquiàtrics, greus, depressió crònica
- Asma, TBC, alcoholisme o drogaaddicció
- Ceguesa nocturna greu
Per concloure, voldria instar als companys a investigar mitjançant estudis epidemiològics, la presència d’alteracions lligades a la nocturnitat o turnicitat en un possible estudi multicèntric que en un futur poguérem contrastar.
BIBLIOGRAFIA
* Llei de Riscs Laborals. 1995
* Estatut dels Treballadors (art. 34, 26, 41 i 6.2)
* Conveni OIT núm.: 171 i Recomanació 178
* Ayuso Gutiérrez J. L., La depressió des de la perspectiva psicobiològica. Ed. Jarpyo 1987.
* Duch Campodarbe F. R., Recursos psicomètrics utilitzables en atenció primària. Ed. Novartis 1999.
* Fernàndez Rodríguez L. J., Aspectes bàsics de salut mental en atenció primària. Ed. Trotta 1999.
* Vàzquz-Barquero J. L., Psiquiatria en atenció primària. Ed Grup Àula Mèdica. 1998
* López-Ibor J. J., DSM –IV en atenció primària. Ed. Masson 1997.
* Kaplan H. I., Psiquiatria clínica 2a edició. Ed. Waverly Hispànica. 1996.
* Auso Gutiérrez J. L., Concepte i classificació. Aspectes epidemiològics i significat socioeconòmic de la depressió. Revista de Salut Rural núm.: 3, 1a quinzena de març de 1999.
* Estudi Harrington. 1978
* Estudi Fundació Europea de Seguretat. Dr. Pierre Cazamiem.
* Guia Sindical de Salut Laboral CCOO núm.: 15 Dr. Boix
* Informe sindical del Departament de Salut Laboral UGT sobre treball a torns.