La Llei de Prevenció de Riscs Laborals desenvolupa l´article 40
de la Constitució que encomana als poders públics vetllar per
la seguretat i higiene al treball.
La promulgació d'aquesta Llei va suposar al 1995 una adaptació
legislativa de l'acta única europea, que les diverses directrius de la
CEE 83/391, 92/85, 94/33 i 383 havien anat dictan-se i que deixaven obsoleta
la legislació espanyola en la matéria. D'una altra banda arreplega
els compromisos contrets pel govern espanyol amb l'OIT, més concretament
el conveni 155 sobre seguretat i salut dels treballadors
La principal novetat de la Llei pel que fa als Cossos de Bombers, és
que no en fa distinció entre treballadors de l'ámbit privat i
l'Administració Pública; la qual cosa confereix un carácter
d'universalitat en l'aplicació a tot treballador amb l'única excepció
d'aquells camps de la funció pública que. pel seu carácter
específic impedisca la seua aplicació.
No obstant aixo, la Llei preveu la seua adaptació a les característiques
propies dels bombers amb una normativa específica, sempre per salvaguardar
la seguretat i salut dels treballadors. Aquest punt concret al qual poden "agafar-se"
per la no aplicació de la Llei pense que aqueixa postura és
contraria a dret, donat que únicament especifica al seu article 3r que
no és aplicable en tres supósits: greu risc, catástrofe
i calamitat pública.
Per consegüent en totes les lasques que realitzen els Cossos de Bombers
i que no hi són inclosos en aquest suposit, cal aplicar la Llei.
La Llei, consensuada per la práctica totalitat de les forces polítiques
i sindicals, manté un clar caire proteccionista, pretén adaptar
les condicions de treball al treballador i no el treballador a la cadena productiva,
entenent des d´aquesta optica el perqué al treball del bomber en
algunes circumstáncies es puga aplicar. Perqué les condicions
de treball són les que són, sense possibilitat de variar les característiques
de I'incendi, I'enfonsament o la inundació.
Els professionals de la sanitat que des ja fa anys venim desenvolupant la nostra
tasca als cossos de bombers, hem realitzat, i seguim fent-ho, un treball eminentment
preventiu que coincideix plenament amb I'esperit de la Llei de prevenció
de riscs laborals, pero no sols sanitaris, en aquesta tasca han coincidit caps
de bombers, cases comercials i els mateixos bombers, i junts s'han anticipat
en anys al futur reglantent de prevenció específic per a cossos
de bombers, evidentment per una poderosa raó, saben quins són
els riscs i encara que siga empíricament, es posen les mesures adients
per prevenir el bomber que sofrisca danys derivats del seu treball.
El contingut d'aquesta ponencia sobre I'estudi dels factors de risc als treballs
dels bombers, tractará de racionalitzar tot el procés de prevenció
que d´una banda és imperatiu legal i d´una altra es realitza
ja als Cossos de Bombers.
Segons ordena el Reglament dels Serveis de Prevenció, la planificació
i desenvolupament de I'acció preventiva ha de basar-se en I'evaluació
de riscs, per la qual cosa hem de fer un estudi de les tasques que realitza
el bomber. Per fer aqueix estudi tal com preconitzava el professor Desoille
al 1949, el metge ha de llevar-se la bata blanca i posar-se el vestit de treball.
Aquesta tasca no és exclusivament médica, és d´un
equip multidisciplinar al qual cal que hi participe activament el treballador.
L'antiga imatge del bomber del segle XIX encarregat per les asseguradores contraincendis
de sufocar els focs ha anat evolucionant amb la societat mateixa, i així,
als albors del segle XXI ens trobem amb Cossos de Bombers professionals, estructurats
jerárquicament amb un elevat nivell técnic tant pel que fa a personal
com a les eines i modes d'actuar i que han assumit les funcions de prevenció,
de formació, de coordinació de rescat especialitzat d'accidentats,
assisténcia sanitaria als ferits, investigació d'incendis, etc.
A tot aixó, cal afegir el carácter de servei essencial d'emergéncia
les 24 hores del dia.
Vistes les funcions assumides, anem a centrar-nos en les tasques que principalment
realitzen els bombers:
- Execució de simulacres.
- Manteniment de la forma física adequada per al treball desenvolupat.
- Inspecció dels vehicles i el material.
- Assisténcia a la formació teórica continuada.
- Conducció de vehicles.
- Intervenció en sinistres sota les ordres dels seus comandaments: tall
d'electricitat, apantallaments, maneig de vehicles i mánegues, incendis,
etc.
- Gestió de l'alimentació d'aigua: coneixement i identificació
dels hidrants, connexió a ells i desplegament de les mánegues.
- Rescat de les persones immergides en el sinistre.
- Atenció als ferits.
- Inspecció d'edificis o establiments enclavats dintre de la zona d'actuació.
- Assisténcia als sinistres fora de torns de treball quan així
ho requerisca el servei.
- Neteja i manteniment dels equips.
Vistes les tasques que realitzen els bombers ens hem de plantejar la identificació
d'aquells factors que en el desenvolupament del seu treball puguen incidir negativament
en ell, produint-li un determinat d´any.
La tasca d'identificació de riscs no n'és un fet nou. A les decades
dels 70 i els 80 diversos investigadors als Estats Units van realitzar diversos
estudis patrocinats per la U.S. Fire Administration, als quals es constata que
existien agents de tensió ambiental que incidien en un augment de cert
tipus de patologies cardiovasculars.
Es van estudiar capacitats aeróbiques, es van simular incendis on s'hi
mesuraren el soroll i la temperatura i es van analitzar gasos, identificant-hi
factors de risc i promulgant com a mesura preventiva uns quadres d'aptitud (Norma
EMPA 1001 BOSTON) summament durs per a l'accés a la professió
de bombers.
Al nostre país la Comissió Nacional de Sanitaris de Bombers va
iniciar al 1990 els treballs encaminats a determinar uns quadres d'aptitud d'ingrés
i permanencia que han culminat enguany a la reunió afavorida per la Direcció
Nacional de Protecció Civil al mes de juny, on s'han recollit i existeix
el ferm propósit de plasmar-los en una directriu de la mateixa Direcció
General.
És admés, pels professionals de la sanitat de bombers que els
factors de risc d'aquesta professió són els següents:
FACTORS DE RISC EN BOMBERS:
* Factors biomecánics:
1.- Caigudes (a diferent nivell, a mateix nivell, d'objectes en manipulació,
objectes en enfonsaments).
2.- Cárrega d'objectes.
3.- Petjades (sobre objectes).
4.- Xocs (amb objectes móbils o immóbils).
5.- Colps (amb objectes o eines).
6.- Projecció de fragments o eines.
7.- Aixafament entre objectes.
8.- Aixafaments per boleada de maquines.
9.- Atropellaments o colps amb vehicles.
* Factors térmics:
1.- Augment de la temperatura.
2.- Explosions.
3.- Exposicions o contactes eléctrics.
4.- Contactes térmics
* Factors químics:
1.- Exposició a substancies nocives.
2.- Exposició a substancies cáustiques o corrosives.
3.- Exposició a gasos.
* Factors biológics:
1.- Exposició a virus i bacteris.
2.- Contacte amb animals.
3.- Agressions.
* Factors psicológics:
1.- Organització del treball amb torns.
2.- Nivell de responsabilitat.
3.- Stress.
Tots aquests factors poden donar lloc a una serie de lesions al nostre organisme:
Fractures ……………………………………………………
30
Luxacions ……………………………………………………
31
torcements, esquinçós, i dist. lumbalgies ……........……….
32, 33
Hernies discals ………………………………………………
34
Commocions i traumatismes interns ………………........……..
35
Amputacions i pérdua del globus ocular ...................................
36
Altres ferides ……………………………………..………….
37
Traumatismes superficials ………………………....…………
38
Contusions i aixafaments …………………………....………..
39
Cossos estranys als ulls ............................................................
40
Conjuntivitis .............................................................................
41
Cremades ................................................................................
42
Enverinament o intoxicació .......................................................
43
Exposició a un medi ambient ....................................................
44
Asténies ..................................................................................
45
Efectes de I'electricitat .............................................................
46
Efectes de les radiacions ..........................................................
47
Lesions múltiples ......................................................................
48
Infarts, Vessaments i altres ……………………………….…..
49
Una vegada revisats els diversos factors de risc ens hem de plantejar dues questions
fonamentals. La primera será: Que podem fer per que aquests factors no
incidisquen negativament en el bomber?, i la segona será: Amb quins indicadors
podem contar per avaluar els resultats de l'acció preventiva?.
Per que els factors de risc no incidisquen negativament en el bomber, cal dissenyar
una política de prevenció que abaste totes les etapes de la vida
laboral.
En primer floc cal fixar un perfil somatic i psicológic del bomber, perfil
que es plasma als quadres d'aptitud per a l'ingrés als cossos de bombers
i als de permanencia en I'escala operativa.
En I'etapa de selecció de personal (oposició) han de ser els metges
que desenvolupen el seu treball en bombers els que realitzen els reconeixements
i els que dictaminen l'aptitud.
En segon Iloc hem de programar els controls periódics de salut d'acord
amb alló establert a l'article 22 de la Llei de Prevenció de Rises
Laborals (LPRL), tot sabent que l'article 48 de l'avant dita llei tipifica com
a infracció molt greu I'adscripció de treballadors a Ilocs de
treball quan les condicions dels Ilocs fossen incompatibles amb les seues característiques
o bé que es troben manifestament en estats o situacions transitóries
que no responguen a les exigencies psicofísiques del lloc de treball.
En tercer Iloc hom ha de fomentar la cultura de I'autoprotecció. El socórrer
sense sucumbir, el socórrer amb les mesures de protecció que constituiran
una veritable barrera entre el bomber i el mitjá hostil on es desenvolupa
amb I'equip de respiració autónom, el casc, les botes, els guants
i les diverses peces del vestuari, les quals han de constituir un tot amb el
bomber, podríem dir: bomber protegit val per dos. Bomber sense protegir,
calen tres: un el lesionat, dos el qui socorre i tres el qui ha de fer la tasca
del lesionat.
En quart Iloc, la formació del bomber és un pilar fonamental en
la prevenció d'accidents, juntament amb I'entrenament en la utilització,
no solament dels elements d'autoprotecció sinó mateix del material
técnic especialitzat necessari per tan al desenvolupament de la funció
de bomber.
Com podem valorar I'acció preventiva realitzada?
La valoració de les mesures preventives amb que compta el bomber, les
podem controlar mitjancant tres vies:
I.- Realització de enquestes: tindran una gran component subjectiva,
perqué és el bomber qui les respon. Ens serveixen per contrastar
la percepció subjectiva de seguretat en el Iloc de treball. Aquestes
enquestes van encaminades a diversos aspectes del treball.
" Funcions i responsabilitats.
" Planificació i control.
" Formació.
" Informació.
" Participació.
" Normes i procediments del treball.
" Manteniment.
" Proteccions.
" Organització del treball.
" Condicions mediambientals.
" Cárrega de treball.
Aquestes qüestions que s'utilitzen en la gestió preventiva, ens
donen una resposta a cadascú dels interrogants i ens indiquen si cal
actuar en un punt concret de I'activitat, bé perqué la situació
que ens trobem és deficient o bé perqué al treballador
li falta informació sobre el tema.
Normalment, cal abordar la realització de l'enquesta des d´un pla
únicament medic, no sols des dels departaments de recursos humans tal
com preveu l'article 16 i 18 de R.P.L., també mitjancant el Servei de
Prevenció que regula l'article 30 de la mateixa llei i consultant als
representants dels treballadors (art. 33).
2.- El segon indicador amb que podem comptar per avaluar l'acció preventiva
són els índex d'accidentalitat o sinistralitat.
Els més importants són l'índex de freqüencia (IF),
l'índex de gravetat (IG) i l'índex d'incidéncia, junt a
aquests tres índex classics ens poden ajudar el cálcul de la durada
mitja d'incapacitats laborals i la mitjana de dies de baixa. Aquesta fotografia
general de la sinistralitat ens serveix per comparar l'acció preventiva
en conjunt i observar si les mesures de protecció han sigut les correctes
o si cal millorar-les al si del Servei i en general. Pera alló que realment
i permetrá valorar l'acció preventiva és l'estudi de cadascú
dels accidents produits, investigant la causa que el va ocasionar.
L'inici de l'estudi de I'accident consta d'un relat per part de l'accidentat
amb la confirmació del superior i, de ser possible, d'un testimoni. A
l'informe es prenen les dades de caire burocrátic, com ara filiació,
hora, data i Iloc de l'accident, control assistencial on s'ha traslladat i una
breu descripció de l'accident que ens proporcionará informació
sobre les causes últimes de l'accident, els punts i naturalesa de les
lesions.
Si l'accident és greu (entenent per gravetat el criteri medic de possibilitat
de pérdua de la vida o disminució important de la funcionalitat
que l'impedisca el desenvolupament del seu treball), es realitza una comunicació
a les autoritats sanitáries que siguen procedents si és el cas
o una investigació del sinistre en profunditat, que pot derivar en un
expedient sancionador per depurar responsabilitats.
El professor Desoille al seu llibre Medicina del Treball, descriu com a causes
d'accidents les següents:
- Defecte de formació técnica.
- Defecte d'organització del treball.
- Defecte de l´eina o del seu manteniment.
- Incompliment de les normes de seguretat.
- Defecte de les ordres.
- Factors Iligats a les característiques de l'individu.
Resulta evident que de la informació del part d'accidents i de la investigació
que obtenim de l'accidentat podrem deduir en quina part del procés del
treball ha existit la fallida, havent d'informar-hi al comandament i proposar
la lució de la deficiencia trobada.
3.- El tercer indicador amb que comptem per avaluar l'acció preventiva
és l'absentisme per incapacitat laboral transitoria, degut a malalties
comuns i als accidents no laborals.
El tema de l'absentisme hem d'abordar-lo en les seues dues vessants que alhora
es complementen:
Control de l'absentisme: La ILT del treballador causa una minva al servei i
suposa en la majoria dels casos una sobrecárrega de treball a la resta
del personal, donat que normalment no es cobreixen les abséncies originades
per aquest motiu.
L'estatut dels treballadors faculta l'empresari, al seu article 20, a verificar
l'estat de salut del treballador que presenta la seua ILT, i la negativa del
treballador a sotmetre's a un control, pot dur a la suspensió dels seus
drets económics, pero per una altra part, el vigent reglament dels serveis
de prevenció al seu article 37 encomana als serveis medics el conéixer
l'estat de salut amb l'únic objecte de saber perqué s'ha posat
malalt el treballador i poder relacionar la seua patologia amb les condicions
de treball.
Ens trobem amb una contradicció que vull aclarir. D'una banda l'Estatut
faculta l'empresari (no al metge) i d'una altra, al metge se li encomana el
conéixer l'estat de salut.
A aixó s'afegeix que és al servei públic de salut a qui
competeix diagnosticar i tractar el treballador malalt no catalogat com accident
o malaltia professional.
Tenint en compte aquestes premisses hem d'estructurar un protocol d'actuació
que salvaguarde tots els interessos, d'una banda del treballador, del col-lectiu
i dels diversos estaments del servei públic de salut.
El control de l'absentisme hem de basar-lo en quatre nivells diferents:
. Consulta amb el propi malalt a qui citem en rebre el document de baixa, tot
intentant que el temps d'incapacitat s'ajuste al diagnostic i seguint l'evolució
del procés.
. Interconsulta amb els metges de capçalera, facilitant i rebent informació
del malalt i del seu entorn laboral.
. Interconsulta amb els metges especialistes del Sistema de Salut, ja siga de
zona o de centre hospitalari, on es visita si hi és ingressat, per seguir
l'evolució de la malaltia.
. Sol-licitud a la Inspecció Médica del Sistema Públic,
informe sobre l'evolució del procés incapacitant.
Tot el procés té l'inconvenient enunciat que s'impliquen diverses
parts: el treballador, l'empresari o Cap de Servei, en aquest cas, el Metge
del Sistema de Salut i els metges de prevenció. Es fa necessari un clima
de col-laboració mútua per poder controlar, d'una banda els casos
de simulació o de dissimulació de malalties i d' altra poder realitzar
una correcta acció preventiva utilitzant les dades que el control de
l'absentisme ens proporciona, realitzant els índex d'absentisme i estudiant-hi
les causes.
L'índex d'absentisme relaciona el nombre de baixes per malaltia amb
la població treballadora, expressats en percentatges.
L'estudi de les causes de malaltia ens relacionará els problemes de salut
prevalents en la població laboral. En són molts els estudis d'aquest
tipus que s'han realitazat i a Espanya coincideixen amb que els problemes les
causes amb més freqüéncia son:
1.- Els problemes respiratoris, tenint en compte que engloben les infeccions
de les vies aéries superiors, bronquitis, enifisema. pneumonia, etc.
2.- Problemes osteoarticulars: Iumbálgies. artritis, etc.
3.- Problemes de I'aparell digestiu: gastritis, úlceres, colics hepatobiliars.
Per la seua gravetat, entenent ací gravetat com un major nombre de dies de baixa (dies perduts):
1.- Malalties osteomusculars.
2.- Malaltia isquémica del cor.
3.- Malaltia hipertensiva i les seues seqüeles.
Sota el prisma preventiu, ens interessa conéixer les dades diagnostiques del nostre servei, per elaborar una prevenció primaria mitjancant els controls periodics de salut, i realitzar diversos programes que durem a terme per intervenir amb efectivitat en totes aquelles malalties de les quals coneixem els factors de risc.
Básicament amb els bombers hem de dur a terme els següents programes:
I.- Control de factors de risc cardiovascular.
(Cribado) Garbellament colesterol i altres lipids.
(Cribado) Garbellament hipertensió.
Obesitat.
Tabaquisme.
Stress - Ansietat.
2.- Control de malalties infectocontagioses.
Vacunacions (antigripal, hepatitis B, tétans)
Informació SIDA, detecció precoç tuberculosi.
Per últim, atenent a la patologia observada com a causa d'ahsentisme,
hem de insistir en la detecció precoç de malalties (P. secundária)
a nivell cardiorespiratori amb la práctica de proves respiratóries
i test d'esforç.
Per concloure, voldria remarcar el fet que suposa que, cada vegada mes, tinguem
en consideració als Cossos de Bombers, els aspectes relatius a la salut
laboral. No sols perqué obligue la llei, sinó con una demanda
del propi col-lectiu, la relació del treball amb la salut és una
constant ja apuntada per Hipocrates, quan en examinar un malalt el primer que
Ii preguntava era la seua professió.
Son molts els problentes a abordar, moltes mentalitats ancorades en el segur
relatiu contra incendis i no podem ni devem deixar-nos dur per la política
de I'estruç, ficant-hi el cap al clot per no veure'Is.
La segona activitat. I'edat de jubilació o les malalties professionals
cal arreplegar-les en un futur Reglament de Prevenció. específic
per a bombers que preveu la Llei de Riscs Laborals.
BIBLIOGRAFIA
-*- H. Desoille. Medicina del treball.
-*- Estatut dels treballadors.
-*- Sánchez Milla J.J. Criteris per al diagnostic de Salut Laboral i
Control de I'Absentisn>e. R. Valenciana de Salut Ocupacional. 1997.
-*- Hernández Cueto. Valoració Medica del dany corporal. 1995.
-*- Salut Laboral i Condicions de Seguretat. Universitat Politécnica
de Valencia.
*- Llei de Prevenció de Riscs Laborals. Llei 31/1995.
*- Benavides F.G. Bolumar. La Incapacitat Laboral Transitoria. Atenció
Primaria. 1986.
-*- Protocol de Reconeixements medics preventius per a treballadors. D.G. de
Salut Pública. Generalitat Valenciana.
-*- Reglament dels Serveis de Prevenció.
J. MANUEL ÁLVAREZ GÓMEZ
CAP. SECCIÓ UNITAT SANITARIA BOMBERS